dimecres, 18 de febrer de 2015

La massacre de València

L'altre dia, navegant per Youtube, em vaig trobar amb un video on vaig aclarir moltes preguntes que sovint em questionava quan mirava els símbols, estendarts i de més de la meua terra.
Vaig resoldre com és que el blaverisme i la dreta està tan arrelada al meu país. Fins i tot vaig saber sobre La batalla de València, que fins aleshores (per desgràcia) no havia sentit parlar-ne.

Ací el podeu vore, és un video amb trossos del documental "del roig al blau", que va ser un documental molt important sobre aquest tema en concret.


dilluns, 9 de febrer de 2015

Rastres de sàndal

El diumenge passat vaig anar una vegada més al cineclub d'Ontinyent. Aquesta vegada vaig vore la pel·lícula "Rastres de sàndal", un film català dirigit per Maria Ripoll on els escenaris són la Índia i Barcelona.
La pel·lícula conta la història de Mina, una jove adolescent òrfena, a qui van separar a la força de la seua germana Sita temps després de que sa mare morira al part. La Mina es converteix en una actriu molt famosa de Bollywood, i després d'estar buscant la seua germana durant tota una vida, descobreix que va ser adoptada per una família barcelonenca, i ara viatja a Catalunya per a troba-se amb ella.

Personalment, em va parèixer una pel·lícula amb un guió un poc fluix, però això es cosa de gustos.








diumenge, 8 de febrer de 2015

I si demà no tornara (Obrint Pas)

Fa uns dies, una cançó va voltant els meus pensaments i eriçant-me la pell, i hui l'he volguda compartir amb vosaltres.
La cançó es diu "I si demà no tornara" d'Obrint Pas, de l'àlbum Coratge. Aquesta, parla sobre l'exili republicà i l'últim front de la Guerra Civil espanyola, els maquis.
Prompte, espere llegir "Les veus del Pamano" de Jaume Cabré, que és un llibre que tracta tot el tema dels maquis i la consolidació del règim franquista.

Ací us deixe la cançó i la lletra per a que la disfruteu amb mi.






La por em desvetla
a les nits sense dormir
i sent el vell revòlver
que descansa sobre el pit
en aquest bosc humit
els silenci és l'enemic
a trenc d'alba partim
seguint les llums del matí

Travessem l'aurora
entre els cingles del massís
en aquestes muntanyes
sobreviure és resistir
hem canviat mil cops de nom
però tots sabem qui som
guerrillers supervivents
combatents de l'últim front

Unes flames roges
cremen el nostre horitzó
la casa on dormirem
és un esquelet de foc
han matat el masover
ens solia refugiar
anit em va somriure
quan ens vam acomiadar

La lluna ens recorda
que som com estels errants
ombres d'una guerra
perduda en sendes de fang
i quan la foscor em venç
acaricie en soledat
un record en blanc i negre
el motiu del meu combat

I si demà no tornara
al lloc on et vaig deixar
vull que recordes que un dia
joves com nosaltres vam marxar a lluitar
armats d'amor i coratge
i un clavell roig amagat
combatrem fins l'últim dia
sota bandera de la llibertat